6/11/09

Vida a Latok (Karakorum-Pakistan) by Albert Salvadó "Ganxets"

Aquest relat ha estat possible gràcies a la col·laboració de l'Albert Salvadó "Ganxets", que ens ha enviat unes fotografies magnífiques, per la seva nitidesa i pel sentiment que desprenen.
Latok - Karakorum (Pakistan)


Fotos: A.Salvadó. Camp base Latok 4.800m


Foto: A.Salvadó. Camp base Latok 4.800m


La verdor colpia en un lloc tan esquerp i auster,
una nota de color que alegrava el cor.
Albert Salvadó "Ganxets"




Foto: A.Salvadó. Camp base Latok 4.800m.

Foto: A.Salvadó. Camp base Latok 4.800m


Foto: A.Salvadó. Camp base Latok 4.800m


Foto: A.Salvadó. Camp base Latok 4.800m
Líquens nitròfils que viuen en superficies horitzontals o poc inclinades, assolejades i on habitualment es posen els ocells. Malgrat la roca mare sigui àcida, l'eutrofització de la superfície fa possible l'existència d'espècies pròpies de roques bàsiques.

A la llista d'espècies de líquens registrades al Pakistan, podrem trobar la biodiversitat liquènica publicada fins la data d'aquestes regions:
Llista d'espècies de Líquens del Pakistan


Foto: A.Salvadó. Camp base Latok 4.800m
Si ens aproximem una mica podem distingir diferents gèneres:
Liquen foliaci de color carbassa: Xanthoria elegans, Xanthoria candelaria. Liquen foliaci de color marró clar: Rhizoplaca sp. Liquen gelatinós de color negre: Leptogium sp.
... caldrà fer un viatge al Karakorum per a conèixer-los millor!


Els colors vius dels líquens provenen dels pigments fotosintètics dels fotobionts (algues i cianobacteris) i també dels productes d'acumulació que es distribueixen a les hifes dels fongs.

Foto: A.Salvadó. Camp base Latok 4.800m
Aquestes grups d'espècies cosmopolites, Rhizocarpon grup geographicum, les podrem trobar a roques silícies àcides de muntanya, a les que dona el color i la textura característics.
Als paísos anglosaxons es coneix com a "Map Lichen", i el nom científic R.geographicum, és degut a que el marge tal·lí recorda la costa esquerpa grafiada als mapes.
El creixement d'aquesta espècie, per a la nostra escala espai/temporal, és molt lent, de 0,1 a 0,3 mm/any, però ja ho veieu, lentament ha aconseguit el límit vertical de la vida, amb la seva estratègia pacífica i de col·laboració entre fongs i algues.


Foto: A.Salvadó. Camp base Latok 4.800m
Tal·lus negre, al centre de la fotografia, Rhizocarpon disporum.


Foto: A.Salvadó. Camp base Latok 4.800m
Color negre i groc verdós: Rhizocarpon grup geographicum
Color gris-negre a l'esquerra, tal·lus petit: Rhizocarpon disporum
Apotecis negres (discos negres) del gènere Lecidea.


I per a observar amb més detall al voltant d'aquesta espècie que tots els escaladors alpins coneixen molt bé, ens aproparem una mica més.

Rhizocarpon grup geographicum 30X (Foto: Mchesa)
(mostra roca silícea del Montcau)


Rhizocarpon grup geographicum 1000X (Foto: Mchesa)
Les espores d'aquesta espècie de fong liquenitzat són grans , pluricel·lulars, de color verdós a pard. Les estructures ramificades són les hifes del fong.


Rhizocarpon grup geographicum (Foto: Mchesa)
Detall espora, longitud 35 micres.


Rhizocarpon grup geographicum 1000X (Foto: Mchesa)
Cèl·lules algals, diàmetre 10-15 micres.




Moltes gràcies, Albert!!!

4 comentaris:

Jordi Solà i Mas ha dit...

Algú, a la paret del Latok, serà líquen algun dia i viurà per tota l'eternitat.

mchesa ha dit...

Hola Jordi, tot és en tot i potser tots hem passat o passarem pels estadis possibles...

La nostra vida va lligada a un equilibri constant de vida i mort... les cèl·lules del nostre estómac viuen 3 dies, els nostres glòbuls vermells viuen 120 dies com a màxim... tots els nostres ossos són renovats totalment cada 10 anys...
només les cèl·lules de la lent ocular, les neurones del còrtex cerebral i potser algunes cèl·lules musculars del cor duran tota la nostra vida.
El 98% del nostre organisme mor i es renova durant la nostra existència...

Penso que gràcies a la muntanya, a l'escalada hi ha moments on podem experimentar un estat d'equilibri, d'armonia amb la VIDA.
Diluir els límits i anar més enllà, potser en aquest intent, ens transformem en una altra cosa, deixem aquest món, però l'energia de les nostres idees, projectes, dibuixos, paraules, viu en altres cors...

susi ha dit...

savies paraules...pensant-hi, potser morir no fa tanta por...
salut!

mchesa ha dit...

Hola Susi, moltes gràcies pel comentari. Sí, suposo que coneixent més sobre la vida serem més capaços de disfrutar el moment i estar més connectats amb el que ens envolta.
Una abraçada!